Estima per les nostres muntanyes... Molts de
nosaltres hem crescut als peus d’aquestes muntanyes, hi hem anat amb els
nostres pares quan érem petits, hi hem fet nombroses excursions a peu o amb
bicicleta, pícnics, caçar bolets, recollir cireres d’arboç per a fer
melmelada... Però ha estat els últims anys quan ens hem aficionat a córrer per
tots els camins, pistes, corriols, dreceres, pujades i baixades. Les bones
estones que hem passat corrent per aquests boscos, turons i valls i la seva
bellesa i singularitat ens han impulsat a organitzar la primera cursa de muntanya
a Santa Coloma de Farners, per tal que la gent que no coneix aquest indret
comparteixi, almenys un dia, les nostres contrades més estimades.
Fa més de mig any que alguns atletes el CO
Farners vam començar a parlar que estaria bé organitzar una cursa de muntanya a
Santa Coloma, i de seguida vam estar d’acord que la data idònia seria per la
Fira de la Ratafia, possiblement la festa més nostrada pels colomencs i
colomenques. Pensàvem que tindríem pocs inscrits, primer per ser la primera
edició i segon perquè coincidia amb altres curses molt importants el mateix
dia. No ens imaginàvem que l’última setmana abans de la prova seria frenètica,
cada dia més inscrits, fins a arribar al límit de 400 que crèiem com a oportú
per la capacitat de la muntanya.
Amb temps ens hem anat organitzant, ens hem
esforçat perquè les coses sortissin bé, hem entrenat la cursa una i altra
vegada per no perdre’ns en cap punt i obtenir un recorregut agradable, amb
pista i corriol tècnic, que satisfés a tothom.
Entrant en els detalls del dia de la cursa,
hem proposat dues proves, amb la intenció de fer conèixer alguns dels
agradables racons on nosaltres entrenem i amb el nexe comú del Castell de
Farners, emblema de la nostra vila. La primera de 10 km, uns 300 metres de
desnivell positiu, sortia del Parc de Sant Salvador anant per la Font Picant
fins passats uns metres de la Gorga d’en Vilà. Llavors comença la pujada per
una trialera fins arribar al turó d’en Quadres, baixant cap a l’Ermita de
Farners, i enfilant cap al Castell. Una vegada aquí un avituallament i una mica
més de pujada fins a Can Planes de Farners per agafar el camí de baixada
anomenat Shambala, una trialera ràpida, sense grans tecnicismes, però amb
constants puja i baixes que deixen les cames ben cansades.
La segona prova, de 25 km i 1100 metres de
desnivell positiu, partia igualment del Parc, en direcció a la depuradora. Una
vegada aquí enfilava cap a Ca l’Agustí, però immediatament s’agafava un
trencant a la dreta que voreja tot el camí del Balneari fins tornar a arribar a
la Font de Sant Salvador. Des d’aquesta pujaven les escales que conduïen per
caminets fins als peus del Turó de les Gatoses, passant pel Rocar colomenc. Punt
d’avituallment en aquest Turó. Pel que no hi hagi estat mai, és un dels llocs
on acostumem a entrenar. Tots nosaltres ens parem a observar, Argimon, El Far
d’Argimon, Can Planes, Santa Coloma, Santa Bàrbara, inclòs en dies clars el mar
i tot. Des del Turó s’anava per pista fins baixar per un corriol tècnic cap a
la carretera de Farners, des d’on s’enllaçava amb una pujada que conduïa per
caminets fins travessar l’Ermita de Farners i passar pel Castell, lloc comú de
les dues curses. Passat el Castell s’anava directe a una de les roques més
emblemàtiques, el Balcó de Penjacans, amb el seu mirador vertiginós. Seguint
baixant primer, travessant rierols i posteriorment pujant per pista fins
arribar al punt més dur de la cursa: una descoberta d’un dels nostres atletes,
una tartera dura, salvatge, que condueix fins el punt més alt de la cursa (640
metres), Roca Guillera. L’avituallament en aquest punt era una delícia pels
corredors, amb Ratafia inclosa. Roca Guillera és el cim més alt del terme
municipal de Santa Coloma, i malgrat que no és tan accessible com el Castell de
Farners, té un mirador de tota la vall en direcció a Santa Coloma
indescriptible. Es veu tot el recorregut que s’havia fet, el poble, el Turó de
les Gatoses, Castell i Can Planes, així com altres llocs emblemàtics dels voltants
com són Argimon, Sant Pere Cercada, Santa Bàrbara i el Montseny. Després
d’aquest punt únicament quedava la gran baixada, primer per un bosc màgic de
Castanyers, després direcció al Shambala, i finalment a Sant Salvador altre
cop.
En el parc esperava un bon entrepà de
botifarra, begudes, ratafia, la bossa d’obsequi amb una petaca de ratafia
commemorativa amb el logotip únic de la cursa i diferents regals. Es van fer
diferents sortejos per a tots els corredors, que van fer que molta gent marxés
contenta.
Des de l’organització de la cursa volem donar les
gràcies als corredors que han cregut en nosaltres, que heu fet aquest
esdeveniment gran. També als patrocinadors que ens heu ajudat materialment,
sens dubte indispensable. Igualment a les famílies i voluntaris que el dia de
la cursa es van aixecar aviat per a col·laborar amb tot el que va caldre. Però
el més important, gràcies a aquestes muntanyes pels moments que ens han donat,
perquè sempre hi són quan les necessitem, i això fa que les hàgim de respectar,
cuidar i estimar.
Ivan Brun
.JPG)
