dimarts, 27 de novembre de 2012

I CURSA DE MUNTANYA DE LA RATAFIA



Estima per les nostres muntanyes... Molts de nosaltres hem crescut als peus d’aquestes muntanyes, hi hem anat amb els nostres pares quan érem petits, hi hem fet nombroses excursions a peu o amb bicicleta, pícnics, caçar bolets, recollir cireres d’arboç per a fer melmelada... Però ha estat els últims anys quan ens hem aficionat a córrer per tots els camins, pistes, corriols, dreceres, pujades i baixades. Les bones estones que hem passat corrent per aquests boscos, turons i valls i la seva bellesa i singularitat ens han impulsat a organitzar la primera cursa de muntanya a Santa Coloma de Farners, per tal que la gent que no coneix aquest indret comparteixi, almenys un dia, les nostres contrades més estimades.
Fa més de mig any que alguns atletes el CO Farners vam començar a parlar que estaria bé organitzar una cursa de muntanya a Santa Coloma, i de seguida vam estar d’acord que la data idònia seria per la Fira de la Ratafia, possiblement la festa més nostrada pels colomencs i colomenques. Pensàvem que tindríem pocs inscrits, primer per ser la primera edició i segon perquè coincidia amb altres curses molt importants el mateix dia. No ens imaginàvem que l’última setmana abans de la prova seria frenètica, cada dia més inscrits, fins a arribar al límit de 400 que crèiem com a oportú per la capacitat de la muntanya.
Amb temps ens hem anat organitzant, ens hem esforçat perquè les coses sortissin bé, hem entrenat la cursa una i altra vegada per no perdre’ns en cap punt i obtenir un recorregut agradable, amb pista i corriol tècnic, que satisfés a tothom.
Entrant en els detalls del dia de la cursa, hem proposat dues proves, amb la intenció de fer conèixer alguns dels agradables racons on nosaltres entrenem i amb el nexe comú del Castell de Farners, emblema de la nostra vila. La primera de 10 km, uns 300 metres de desnivell positiu, sortia del Parc de Sant Salvador anant per la Font Picant fins passats uns metres de la Gorga d’en Vilà. Llavors comença la pujada per una trialera fins arribar al turó d’en Quadres, baixant cap a l’Ermita de Farners, i enfilant cap al Castell. Una vegada aquí un avituallament i una mica més de pujada fins a Can Planes de Farners per agafar el camí de baixada anomenat Shambala, una trialera ràpida, sense grans tecnicismes, però amb constants puja i baixes que deixen les cames ben cansades.
La segona prova, de 25 km i 1100 metres de desnivell positiu, partia igualment del Parc, en direcció a la depuradora. Una vegada aquí enfilava cap a Ca l’Agustí, però immediatament s’agafava un trencant a la dreta que voreja tot el camí del Balneari fins tornar a arribar a la Font de Sant Salvador. Des d’aquesta pujaven les escales que conduïen per caminets fins als peus del Turó de les Gatoses, passant pel Rocar colomenc. Punt d’avituallment en aquest Turó. Pel que no hi hagi estat mai, és un dels llocs on acostumem a entrenar. Tots nosaltres ens parem a observar, Argimon, El Far d’Argimon, Can Planes, Santa Coloma, Santa Bàrbara, inclòs en dies clars el mar i tot. Des del Turó s’anava per pista fins baixar per un corriol tècnic cap a la carretera de Farners, des d’on s’enllaçava amb una pujada que conduïa per caminets fins travessar l’Ermita de Farners i passar pel Castell, lloc comú de les dues curses. Passat el Castell s’anava directe a una de les roques més emblemàtiques, el Balcó de Penjacans, amb el seu mirador vertiginós. Seguint baixant primer, travessant rierols i posteriorment pujant per pista fins arribar al punt més dur de la cursa: una descoberta d’un dels nostres atletes, una tartera dura, salvatge, que condueix fins el punt més alt de la cursa (640 metres), Roca Guillera. L’avituallament en aquest punt era una delícia pels corredors, amb Ratafia inclosa. Roca Guillera és el cim més alt del terme municipal de Santa Coloma, i malgrat que no és tan accessible com el Castell de Farners, té un mirador de tota la vall en direcció a Santa Coloma indescriptible. Es veu tot el recorregut que s’havia fet, el poble, el Turó de les Gatoses, Castell i Can Planes, així com altres llocs emblemàtics dels voltants com són Argimon, Sant Pere Cercada, Santa Bàrbara i el Montseny. Després d’aquest punt únicament quedava la gran baixada, primer per un bosc màgic de Castanyers, després direcció al Shambala, i finalment a Sant Salvador altre cop.
En el parc esperava un bon entrepà de botifarra, begudes, ratafia, la bossa d’obsequi amb una petaca de ratafia commemorativa amb el logotip únic de la cursa i diferents regals. Es van fer diferents sortejos per a tots els corredors, que van fer que molta gent marxés contenta.
Des de l’organització de la cursa volem donar les gràcies als corredors que han cregut en nosaltres, que heu fet aquest esdeveniment gran. També als patrocinadors que ens heu ajudat materialment, sens dubte indispensable. Igualment a les famílies i voluntaris que el dia de la cursa es van aixecar aviat per a col·laborar amb tot el que va caldre. Però el més important, gràcies a aquestes muntanyes pels moments que ens han donat, perquè sempre hi són quan les necessitem, i això fa que les hàgim de respectar, cuidar i estimar.

Ivan Brun

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada