diumenge, 24 de novembre del 2013

II CURSA DE MUNTANYA DE LA RATAFIA 2013


El 10 de novembre, amb motiu de la Festa de la Ratafia, es va fer la II edició de la Cursa de Muntanya de la Ratafia, organitzada pel Club Olímpic Farners i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Va ser un èxit de participació amb 405 corredors en les dues curses d’11 i 25 km.
El guanyador de la cursa llarga de 25 km va ser Toti Bes, un dels millors corredors de muntanya a nivell internacional. Aquest any ha guanyat la CCC a l’Ultra Trail del Mont Blanc, una cursa molt dura de 100 km al voltant del Mont Blanc-Alps Francesos.

Resultats 11 km:

-Categoria Masculina: 1r Alejandro Martínez (Keniata Loco Trail), 2n Xavi Sánchez (CA Lloret), 3r Jordi Roura Capdevila (CN Olot)
-Categoria Femenina: 1a Judith Riera Sala (CA Pescallunes), 2a Eugènia Miró Figueras (Unió Excursionista Vic), 3a Greta Vilchez (Noguia.es)
-Primer colomenc: Víctor Da Costa (Independent)
-Primera colomenca: Imma Boada Orriols (Independent)

Resultats 25 km:

-Categoria Masculina: 1r Toti Bes (Nabes Team), 2n Adrià Canimas (Klassmark), 3r Jordi Gamito (Matxacuca)
-Categoria Femenina: 1a Adriana Grosu (Matxacuca), 2a Sílvia Puigarnau (Club Olímpic), 3a Mireia Garcia (Agrupació)
-Primer colomenc: Joan Salamaña (Montserrat Vertical)
-Primera colomenca: Anna Garcia (Independent)

Escrit d’en Joan Salamaña (4t classificat cursa 25 km):

El Parc de Sant Salvador, l'Ermita i el Castell de Farners o Santa Victòria de Sauleda són, segurament, per a molts de vosaltres llocs desconeguts. Per a mi són llocs que representen molt, llocs per on anava amb els amics a buscar castanyes, bolets o a fer cabanyes amb branques, amb la cara, tots, plena de grans i amb pantalons curts.
Ja fa més de 12 anys que vaig marxar de Santa Coloma, tot i que hi vaig sovint a visitar els pares i a degustar la gastronomia de la mama.
Haig de dir que gairebé sempre que vaig a Santa Coloma, si puc, faig escapades a córrer sol, d’aquelles escapades que dius a casa “en una horeta torno” i en tardes tres (ja no em fa cas ningú de la família). M’escapo per la zona del Castell, Santa Victòria, Argimon, Sant Pere, cap a ca l’Huix o l’Albó, de fet la majoria de cops m’és igual cap a on, sovint dono voltes sense saber gaire on sóc, em deixo perdre i gaudeixo de les muntanyes, de la tranquil·litat.
La Cursa de la Ratafia la tenia pendent. L’any passat no vaig poder fer-la ja que em va coincidir amb la marató del Montseny. Aquest any, sí!
Seria injust no començar donant les gràcies als amics del Club Olímpic Farners, la seva estima per l’esport, l’atletisme, les curses de muntanya i la natura s’han posat de manifest a tots els que hem pogut participar a la Cursa de la Ratafia. Tots els detalls previstos: molt bona organització, bons regals i sobretot un recorregut treballat, rebuscat, que ens ha fet gaudir a tots de valent; zones ràpides, corriols tècnics de pujada i baixada i indrets preciosos.
Pel que fa a la meva participació a la cursa, vam sortir un grupet de cinc a un ritme fort encapçalat per Toti Bes. Em vaig quedar el darrer del grup sense perdre gaire distància i confiant que en els primers quinze quilòmetres alguns dels que anaven davant meu no aguantarien el ritme que estàvem duent i punxarien. De fet en va punxar un.
Vaig decidir esperar fins al quilòmetre quinze més o menys. Anava a roda d’en Jordi Gamito a un bon ritme.
L’estratègia quan faltaven deu quilòmetres era canviar de marxa, intentar deixar en Jordi i caçar el segon, si no era massa lluny. Doncs bé, quan faltaven deu quilòmetres, en voler canviar de marxa em vaig adonar que ja portava la marxa més llarga, no hi havia més… casumdena.
Bé, coses que passen, és de rebut felicitar el gran Toti Bes, sense paraules, l’Adrià Canimas Furcarà i en Jordi Gamito per la gran cursa que van fer. Per molts anys!
Marxo amb ganes de tornar-hi l’any vinent. Aquest any, a més, he pogut engrescar la meva dona i la filla, i han fet la cursa curta. S’ho van passar també d’allò més bé.

Salut i muntanya




























dilluns, 18 de novembre del 2013

CIRCUIT GIRONÍ DE CROS 2013-14


ESCOLA D’ATLETISME CLUB OLÍMPIC FARNERS


L’escola d’atletisme Club Olímpic Farners, ja porta quatre proves dels CIRCUIT GIRONÍ DE CROS.

La primera cursa es va disputar el 27 d’octubre a la ciutat d’Olot, on els nostres atletes van aconseguir les primeres victòries.

El diumenge següent, 3 de novembre, el cros va ser a la nostra ciutat. Un cros multitudinari, més de 1200 atletes, entre totes les categories, van omplir el parc de Sant Salvador. Feia goig de veure el parc tan ple de corredors!. El nostre club va participar en quasi totes les categories. Amb un podi i l'esforç de tots i cadascun dels nostres atletes, ens sentim orgullosos dels nostres resultats. Des d’aquí volem felicitar a l'organització per la feina ben feta.

Els dos diumenges següents es van disputar el cros de Sant Hilari i el de Girona respectivament, aconseguint també uns bons resultats.

Els propers crosos a disputar seran: 1 de desembre a Salt, el 8 a Malgrat de Mar, el 15 a Riudellots de la Selva i el darrer cros d’enguany serà el dia 22 a Banyoles.

Des del nostre club us volem desitjar: BON NADAL i FELIÇ ANY NOU.




Oncotrail 2013


Emotiu, molts de nosaltres amb llàgrimes als ulls en el moment de l’arribada a una meta que es corresponia a un objectiu molt lloable: ajudar els malalts de càncer i els seus familiars.
Vam passar pels camins de ronda del Baix Empordà, on vam gaudir del paisatge de cales i platges de pobles costaners com Tamariu, amb un esperit de germanor. En arribar a Pals vam enfilar cap al nord de les Gavarres passant per cims emblemàtics, veient el que havíem fet i el que ens esperava, senzillament uns paratges extraordinaris, preciosos, sublims. Des de la blavor del mar i el blanc dels seus pobles fins al verd i vermell dels cirerers d’arboç, vam fer molts quilòmetres junts.
No hi havia cap temps estipulat per nosaltres, no necessitàvem donar comptes a ningú ni obtenir cap posició concreta, volíem arribar al final del camí, a Palafrugell, per demostrar-nos que junts podem fer molt per a una bona causa.
Molts de nosaltres no teníem experiència en curses tan llargues, i menys en equips, però quan el patiment dels quilòmetres es posava a sobre d’un dels participants la resta l’ajudava, l’animava. Ens vam fer costat perquè és el que anàvem a fer, a fer-nos costat, a demostrar que l’esport no sempre és competició, sinó que pot servir com a pretext per a un fi solidari.
Vam patir, ara potser ja no ho recordem, però vam patir, i molt, essent conscients que hi ha gent que pateix aquesta malaltia anomenada càncer i que ells són els que verdaderament se’n senten, i que nosaltres havíem de seguir endavant pel que significava, perquè si la gent que verdaderament pateix la malaltia no es rendeix, nosaltres no ho podíem fer. Les nostres rampes i fiblades no són res si es compara amb el que la gent es pot trobar durant la vida. Vam seguir endavant, coixos si feia falta, i quan entreveiem Palafrugell, a uns sis quilòmetres de l’arribada, moltes coses ens van passar pel cap a tots nosaltres, molts sentiments que no sabíem si ens indicaven si riure o plorar, però vam optar per la valentia, i vam accelerar el pas fins a l’arribada, on ens esperàvem la resta de companys, amics i família que ens van donar ànims.
Ens hem de felicitar tots, els que van participar-hi, els que van acabar i els que no, perquè això era una cursa solidària per una bona causa.