El 10 de novembre, amb motiu de la Festa de
la Ratafia, es va fer la II edició de la Cursa de Muntanya de la Ratafia,
organitzada pel Club Olímpic Farners i l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners.
Va ser un èxit de participació amb 405 corredors en les dues curses d’11 i 25
km.
El guanyador de la cursa llarga de 25 km va
ser Toti Bes, un dels millors corredors de muntanya a nivell internacional.
Aquest any ha guanyat la CCC a l’Ultra Trail del Mont Blanc, una cursa molt
dura de 100 km al voltant del Mont Blanc-Alps Francesos.
Resultats 11 km:
-Categoria Masculina: 1r Alejandro Martínez
(Keniata Loco Trail), 2n Xavi Sánchez (CA Lloret), 3r Jordi Roura Capdevila (CN
Olot)
-Categoria Femenina: 1a Judith Riera Sala
(CA Pescallunes), 2a Eugènia Miró Figueras (Unió Excursionista Vic), 3a Greta
Vilchez (Noguia.es)
-Primer colomenc: Víctor Da Costa (Independent)
-Primera colomenca: Imma Boada Orriols
(Independent)
Resultats 25 km:
-Categoria Masculina: 1r Toti Bes (Nabes
Team), 2n Adrià Canimas (Klassmark), 3r Jordi Gamito (Matxacuca)
-Categoria Femenina: 1a Adriana Grosu
(Matxacuca), 2a Sílvia Puigarnau (Club Olímpic), 3a Mireia Garcia (Agrupació)
-Primer colomenc: Joan Salamaña (Montserrat
Vertical)
-Primera colomenca: Anna Garcia
(Independent)
Escrit d’en Joan Salamaña (4t classificat
cursa 25 km):
El Parc de Sant Salvador, l'Ermita i el Castell
de Farners o Santa Victòria de Sauleda són, segurament, per a molts de
vosaltres llocs desconeguts. Per a mi són llocs que representen molt, llocs per
on anava amb els amics a buscar castanyes, bolets o a fer cabanyes amb
branques, amb la cara, tots, plena de grans i amb pantalons curts.
Ja fa més de 12 anys que vaig marxar de
Santa Coloma, tot i que hi vaig sovint a visitar els pares i a degustar la
gastronomia de la mama.
Haig de dir que gairebé sempre que vaig a
Santa Coloma, si puc, faig escapades a córrer sol, d’aquelles escapades que
dius a casa “en una horeta torno” i en tardes tres (ja no em fa cas ningú de la
família). M’escapo per la zona del Castell, Santa Victòria, Argimon, Sant Pere,
cap a ca l’Huix o l’Albó, de fet la majoria de cops m’és igual cap a on, sovint
dono voltes sense saber gaire on sóc, em deixo perdre i gaudeixo de les
muntanyes, de la tranquil·litat.
La Cursa de la Ratafia la tenia pendent. L’any
passat no vaig poder fer-la ja que em va coincidir amb la marató del Montseny. Aquest
any, sí!
Seria injust no començar donant les gràcies
als amics del Club Olímpic Farners, la seva estima per l’esport, l’atletisme,
les curses de muntanya i la natura s’han posat de manifest a tots els que hem
pogut participar a la Cursa de la Ratafia. Tots els detalls previstos: molt
bona organització, bons regals i sobretot un recorregut treballat, rebuscat,
que ens ha fet gaudir a tots de valent; zones ràpides, corriols tècnics de
pujada i baixada i indrets preciosos.
Pel que fa a la meva participació a la
cursa, vam sortir un grupet de cinc a un ritme fort encapçalat per Toti Bes. Em
vaig quedar el darrer del grup sense perdre gaire distància i confiant que en
els primers quinze quilòmetres alguns dels que anaven davant meu no aguantarien
el ritme que estàvem duent i punxarien. De fet en va punxar un.
Vaig decidir esperar fins al quilòmetre
quinze més o menys. Anava a roda d’en Jordi Gamito a un bon ritme.
L’estratègia quan faltaven deu quilòmetres
era canviar de marxa, intentar deixar en Jordi i caçar el segon, si no era
massa lluny. Doncs bé, quan faltaven deu quilòmetres, en voler canviar de marxa
em vaig adonar que ja portava la marxa més llarga, no hi havia més… casumdena.
Bé, coses que passen, és de rebut felicitar
el gran Toti Bes, sense paraules, l’Adrià Canimas Furcarà i en Jordi Gamito per
la gran cursa que van fer. Per molts anys!
Marxo amb ganes de tornar-hi l’any vinent.
Aquest any, a més, he pogut engrescar la meva dona i la filla, i han fet la
cursa curta. S’ho van passar també d’allò més bé.
Salut i muntanya
