dimarts, 25 de setembre del 2012

Éxit a la 4 Makisada rural de Sils


Èxit rotund dels Atletes del Club Olímpic Farners a la 4a makisada

El passat 9 de setembre es va disputar a Sils la 4a makisada, enguany amb un èxit notable en el nombre de corredors i un dia sensacional (potser massa calor i tot). Els atletes del CO Farners van participar en les dues modalitats de cursa, la de 12 km (Salvador Ciurana i Isabel Bagudanch) i en la de 26 (Jaume Canaleta, Jordi Butinyà, Joan Salamanya, Dolors Moreno, Ivan Brun i Jordi Plaja).
Les proves passaven per la zona que voreja Sils en direcció a Vallcanera, en racons molt bonics, humits, amagats, amb molta vegetació típica de la comarca de La Selva. Majoritàriament per pistes petites, corriols, sense asfalt. La cursa llarga tenia un desnivell considerable, cosa que sobta ja que quan els corredors van en un indret com Sils s’esperen poca pujada, i per contra topen amb 26 km que tot i no poder-se considerar de muntanya, tenen poc de planer.
En Salvador va quedar primer de la cursa de 12 km masculina i la Isabel 3a de la femenina. L’Ivan i en Joan van quedar 2n i 3r respectivament de la llarga, ratllant les 2 hores de cursa. En Jaume i en Jordi no van tardar massa en arribar, cansats de la calor que ja apretava passades les 10 del matí.
Malauradament algú es va entretenir a treure les marques que l’organització havia posat per assenyalar el recorregut, fet que va provocar que alguns atletes no trobessin bé el camí i acabessin fent més quilòmetres del compte.
Però tot i aquest petit incident, des del CO Farners volem felicitar als Makis de Sils per la bona organització de la cursa, ja que el preu era molt assequible i a més incloïa un petit obsequi i un bon esmorzar de botifarra.







dimecres, 5 de setembre del 2012

Ultra Trail del Mont-Blanc 2012


Ultra-Trail del Mont Blanc 2012

"Dijous 30 d'agost, són les 3:45 am i sona el despertador, en mitja hora hem d'agafar el bus que ens portarà a Courmayeur (Itàlia) on s'iniciarà l'aventura que hem estat preparant des de fa mesos, segurament des d'una gran ignorància. El dia anterior, els sms que ens havia fet arribar l'organització de l'Ultra-Trail del Mont Blanc no eren massa optimistes : previsió de pluja, vents forts, neu a 1800 metres i temperatures per sota de -5 C, malgrat tot, ens llevem en silenci, ens equipem, un petit esmorzar i sortir de l'apartament per comprovar que de moment no plou, com a mínim no sortirem molls de la sortida.
Arribem a la zona de sortida dels autobusos, tot ordenat, tot controlat, una caravana amb 1400 corredors travessa el túnel del Mont Blanc per arribar a la petita població italiana de Courmayeur, arribem aviat i ens toca una tensa espera, de gairebé dues hores; els minuts passen lentament, parlem amb altres atletes, molts d'ells catalans, alguns són novells com nosaltres, altres repeteixen, tothom et dóna els seus consells. Les 6:45 am, l'organització ens dóna els darrers consells i actualitza la previsió meteorològica, sembla ser que fins la tarda no plourà, i que tindrem vent fort al capvespre.
Les 7:00 del matí i puntualment arrenca la cursa, la TDS (Sur les Traces des Ducs de Savoie) el gran repte, l'aventura que portem preparant des de fa mesos. Per davant tenim 114 km i 7150 metres de desnivell positiu per arribar fins a Chamonix i poder dir que som Finishers. Estem eufòrics, i sortim cridant animants pels ànims dels matiners aficionats, els dos primers quilòmetres són ràpids pels carrers del petit poble, però de seguida tot canvia quan enfilem per les pistes d'esquí direcció del Col de la Youlaz, en 11 quilòmetre guanyem 1500 metres de desnivell que ens desperten de cop, de pujada podem veure el majestuós Mont Blanc des de la part italiana. Coronem el cim en 2h34 minuts i iniciem una baixada força ràpida, les sensacions són bones, les cames responen i ens sentim bé, així que seguim a bon ritme. Passem el Col du Petit St Bernard, el quilòmetre 30 en 6 hores, i arribem a la primera fase psicològica de la cursa els 42 km en 8 hores, els dos ens sentim bé, un bon avituallament i seguim fent camí, de sobte però durant la pujada al Col de Forclaz comença a ploure, una pluja que mica en mica va calant i va deixant els corriols plens de fang, fem els 1700 metres de desnivell en unes 4 hores i iniciem emocionants una baixada de 4 quilòmetres que ens ha de portar a Cormet de Roselend,al quilòmetre 60,  l'equador de la cursa, on tenim previst sopar i fer el canvi de roba; la baixada però es converteix en una autèntica tortura, un corriol molt tècnic i enfangat, acompanyat de la pluja persistent que ens fa arribar a l'avituallament  amb molta fred, però amb l'esperança de poder-nos recuperar dins del punt de control. La nostra esperança s'esvaeix al comprovar que el punt de control és un trista carpa, on ni tan sols hi ha terra ni per descomptat calefacció; la situació es complica, ni tan sols amb els bols de sopa calenta a les mans podem deixar de tremolar, no hi ha lloc per seure i triguem ben bé 20 minuts a entrar en calor; molts dels corredors que havíem conegut durant la cursa abandonen en aquest control, al acabar la cursa ens diuen que van ser 500 corredors;  ens canviem de roba i decidim continuar malgrat la pluja, ja és negre nit, hem recuperat forces, ens hem tret el fred del damunt i sortim ilusionats perquè ja portem més de 4200 metres de desnivells fets. Durant la nit avancem molt lentament, hi ha molta aigua acumulada per allà on passem, això fa alentir molt el ritme i ens carrega molt les cames, triguem unes 7 hores en fer 19 quilòmetres arribant al Col de Joly amb ganes de descansar i recuperar forces de nou; anem bé de temps i passem els controls horaris amb suficient marge, l'objetiu ara és arribar a Chamonix fa hores que el temps final ha passat a segon terme. Sortim amb ganes cap a les Contamines, bàsicament perquè ens espera una baixada de 9 quilòmetres i sabem que un cop allà, ja sortirem de dia de l'avituallament, triguem unes tres hores en fer la baixada; recuperem forces de nou i iniciem la darrera pujada, som ja al quilòmetre 88 de la cursa, i després de 23 hores corrents, l'objectiu queda més a prop. Amb la llum de l'alba sortim amb ganes a menjar-nos la darrera pujada, que de sobte s'enfila de manera enverinada i més quan comença a nevar, sembla que la cursa vol que recordem bé aquella darrera pujada. Arribem al Col du  Tricot ben nevat i iniciem la darrera baixada, ens queden 20 km per arribar a Chamonix i segons el perfil no queden massa pujades, tot i així el Col de Bellevue se'ns entrevessa quan ja no comptavem amb ell, el passem fent un últim esforç i precaució baixem cap a Les Houches, últim control abans de l'arribada, allà ens esperen l'Ingrid, el petit Arnau i la Gemma , una rebuda que no ens esperàvem i que ens dóna energia per afrontar els últims quilòmetres de la cursa, uns quilòmetres que es fan llargs, molt llargs, caminem, tan ràpid com podem, de fet, ja fa hores que som incapaços de córrer, entrem als carres de Chamonix, despleguem l'estalada i en enfilem els últims metres i aquí si que decidim córrer, i de sobte som Finishers!! hem aconseguit el somni, 30 hores i 8 minuts per fer els 114 km, per acabar en la posició 519 i 520. Ens mirem i ens abracem, som conscients del molt que hem patit durant aquesta aventura i que sols no ho hauríem aconseguit, una experiència única, que amb el pas dels dies segurament valorarem com es mereix, doncs sols un 40% dels corredors que vàrem prendre la sortida vam acabar la cursa. Una cursa recomenable per tothom que estimi les curses de muntanya i vulgui posar a prova els seus límits físics i mentals. Salut i km."



                                      En Carles i en Joan fent els preparatius de la ultra.

                            
                              Répte assolit deixant ben clar d'on som i què volem
                              Felicitats Carles i Joan!

dilluns, 3 de setembre del 2012

II CURSA POPULAR DEL VERNTALLAT- EL MALLOL

Hi ha curses o marxes que et sorprenen pel seu nivell organitzatiu i pel preu que et fan pagar. Per 2€ en Jaume, en Musta i en Xavi van anar a córrer a la Garrotxa, concretament a El Mallol. Una cursa de muntanya d'uns 9 km, molt maca i molt ben organitzada. Tot i ser a principis de temporada en Jaume va ser el més ràpid, demostrant que es troba en un bon moment de forma. Un cop acabada la cursa es donava un bon esmorzar i diversos obsequis. Tot això per 2€! 

Resultats:

11èna posició  Jaume Canaleta   temps    00:39:23
27èna posició Xavi Fraile           temps    00: 43:42
28èna posició Mostafa Lachkar  temps    00:43:43