dimecres, 24 d’octubre del 2012

Un octubre ple d'èxits!


La temporada de curses d’atletisme ha començat de ple i els atletes del CO Farners  durant el mes d’octubre hem tingut representació a diferents curses. El 14 d’octubre va tenir lloc la cursa del Carrilet d’Anglès, amb una bona representació dels atletes del nostre club; en aquesta cursa cal destacar per una banda, la victòria de l’Aina Masferrer en la seva categoria; d’altra banda, els atletes del CO Farners vam estrenar en aquesta cursa les noves equipacions patrocinades per Demiim a qui volem agrair la confiança dipositada en el nostre club.
També la 34a Cursa del Carrer de Nou de Girona va comptar amb una nombrosa representació d’atletes del nostre club, una cursa on els atletes del CO Farners van compartir “escenari” amb la colla gegantera del nostre poble.
Hem de destacar per acabar,  els podis de l’atleta del CO Farners Joan Salamaña, tercer a la mitja marató de muntanya de Navàs i  segon a la cursa de muntanya de Les Barraques de la Vinya.










dimarts, 2 d’octubre del 2012

Cavalls del Vent 2012: una mica per a tothom


El passat 29 de setembre, jo, l’Ivan, vaig participar a la prova de Cavalls del Vent a l’entorn magnífic del Cadí. He escrit moltes vegades en aquest bloc, sempre amb 3a persona o impersonal, però aquesta vegada m’agradaria donar la meva opinió sobre el perquè ha passat tot el que ha passat en aquesta prova, després de llegir i sentir comentaris de tot tipus.
Vaig ser dels nombrosos “fracassats” que al km 27 vaig abandonar al refugi del Serrat i de Les Esposes. Em va sobtar molt la notícia de la corredora morta, vaig compartir amb ella els sis primers km i algun comentari graciós sobre uns corredors que retallaven a les corbes de la pista que duia fins al primer avituallament (Refugi del Rebost). Sento que les coses acabessin així per a aquesta atleta, experta en aquest tipus de proves.
Després de sentir comentaris de tot tipus, uns criticant a la organització i d’altres els corredors inexperts (com jo) m’agradaria donar una mica la raó per a tothom.
Cinc minuts abans de començar la prova, l’speaker de la organització, amb un castellà molt eufòric (ja que no ho feia amb català, ho hauria pogut fer amb anglès, doncs hi havia atletes de tot el món) va deixar anar que el temps “Respectaría la prueba” i que simplement ens trobaríem amb boirina. Aquest noi suposo que havia mirat el temps a TV3, perquè al cap de pocs minuts ja començava a ploure, i al cap de 2 hores la pluja ja era molt més que considerable. Doncs bé, el meu primer comentari fa referència a aquesta anècdota, que segons la meva opinió, ja és motiu d’almenys una petita queixa.
El segon comentari respecte a que alguna cosa a la organització no li va anar prou bé fa referència a l’espectacle que alguns diuen que es va viure al refugi del Prat d’Aguiló, on la major part de corredors van abandonar amb clars símptomes d’hipotèrmia. Pel que sembla, la organització va quedar desbordada pel gran nombre de persones amb problemes de salut i no els va treure tan ràpidament com hagués calgut. M’agradaria que si algú conegut ho va viure amb primera persona ho expliqui.
Suposo que els que defensen la organització de la prova entenen que la major part dels corredors haurien de ser persones molt més ben preparades. Si és aquest cas, limiteu les inscripcions a menys gent o assegureu-vos que tingui els certificats mèdics (que jo no tinc) corresponents i acrediti una condició física acceptable. Jo penso que tenien por d’anul·lar la prova i que haguessin de tornar els diners de les inscripcions (és la meva opinió).
Ara toca el torn dedicat als corredors com jo. Hauríem d’anar pel món amb una mica més d’humilitat. No n’hi ha prou en portar la vestimenta dels millors del món, disfressats com astronautes, i fotre’ns fins a la sacietat de barretes energètiques i aquests gels que personalment em fan mal de panxa.
Quan vaig arribar al km 27 i veient que havia tardat quasi 3 hores en fer una baixada d’uns 13 km, amb fred, sense notar les mans, vaig haver d’empassar-me l’orgull i dir ho deixo. S’ha de ser humil amb aquestes coses, els que s’hi dediquen, endavant, però els que tenim altres feines o som gent que anem a viure una aventura per poder-ne parlar els dies següents, hem d’agafar la roba tèrmica, les bambes tan ben parides i la maleteta que portem i anar cap a casa abans de què ens passi alguna cosa. Jo tenia clar que si no abandonava al km 27 ho faria al 42 (Refugi de Prats d’Aguiló), doncs no valia la pena allargar potser 3 o 4 hores més de patiment que segurament s’haurien convertit en hipotèrmia. Hauríem de reflexionar una mica tots sobre això.
Finalment, vull felicitar els finishers i sobretot els guanyadors, que van demostrar que els catalans estem al capdavant d’aquest tipus d’esports, i van donar una lliçó de com amb esforç i dedicació es pot fer el que es vol.