Els atletes del Club Olímpic Farners han participat al 1r raid de curses de muntanya de La Selva, que s’ha celebrat a Riudarenes (19/02/2012), Sant Dalmai (26/02/2012) i Sant Hilari Sacalm (04/03/2012). Aquesta competició s’ha realitzat aprofitant els circuits de les curses de BTT que han tingut lloc als mateixos dies. Seguidament s’explicarà quines han estat les experiències dels corredors en cadascuna de les probes.
Riudarenes: la primera prova del circuit amb un recorregut d’uns 20 km pels corredors del CO Farners, que van ser en Jaume Canaleta, Joan Masó, Jordi Butinyà i Ivan Brun. Malgrat ser una cursa amb pocs corredors (però moltes bicicletes) els atletes van fer molt bon temps, arribant en Joan i l’Ivan a fer podi amb 2n i 3r lloc respectivament amb un temps inferior a 1:40 hores. El circuit es pot considerar un cros llarg, amb constants pujades i baixades, però sense haver-hi un desnivell excessiu ni una dificultat tècnica molt gran. La major part del recorregut va passar per corriols distrets, pistes desconegudes fins al moment. Referent a la organització, es pot considerar que el marcatge era perfecte, malgrat que el nombre d’avituallaments (1) era escàs. Tot i així, a l’arribada la botifarra amb el suc de malta per a recuperar forces, i una ampolla de cava de regal.
Sant Dalmai: en aquesta cursa només hi van participar en Joan Masó i l’Ivan Brun, que van arribar junts a la meta, aconseguint en Joan el 3r lloc. S’havia sentit a dir que aquesta seria la cursa “fàcil” i “planera” de les tres, que tot passava per pista ampla i suau, i que seria d’uns 20 km. Doncs res d’això, al moment de fer el tret de sortida van dir que el recorregut seria de 26 km, donant lloc a replantejar la forma de córrer, i més en un dia on la calor va fer acte de presència. Pel tema que seria una proba suau i planera, doncs tampoc res de res. Tot just començar, entrant al volcà de la Crosa per les Fonts de Salitja, van aparèixer corriols mig inventats que baixaven i pujaven del cràter. Llavors es va travessar la carretera vella de Girona, direcció cap a Brunyola. En aquest tram es van anar alternant corriols amb pistes amples, però amb constants pujades i baixades, tot un trencacames. A Brunyola la cosa es va complicar per moments, les pujades van ser duríssimes i llargues, inacabables. Les baixades, molt tècniques, ràpides i estretes. Els dos atletes del CO Farners es van anar estirant l’un a l’altre per la pista ampla que duia fins a Sant Dalmai. Ja es veia el poble, estava a 300 metres, però llavors el circuit es va decantar direcció a la bassa d’en Turón, seguint el torrent de Tornavells, amb una pujada final fins a Sant Llop que en condicions normals hauria estat un passeig, però amb 24 km de calor i esforç, es van fer eterns. En Joan i l’Ivan van arribar amb 2:08 hores, a punt per menjar l’entrepà que hi havia. De regal, uns mitjons del Club Ciclista dels 3 Campanars. També cal dir que, com a Riudarenes, els avituallaments van brillar per la seva absència. Dos avituallaments no són suficients pels corredors, potser si pels ciclistes, però per una persona que no porta líquid a sobre, 26 km amb calor són molts. Malgrat això, si s’hagués conegut el circuit amb anterioritat, s’hauria gaudit molt més, ja que els paratges van ser molt bonics i el marcatge perfecte.
Sant Hilari Sacalm: en aquesta cursa hi havia dues possibles proves. La mitja marató i la marató Salvatge de les Guilleries. A la mitja marató hi van participar en Jaume Canaleta i en César Lázaro, arribant amb 1:50 hores i en molt bona posició. En Joan Masó, en Jordi Butinyà, en Carles Badia i l’Ivan Brun van completar la marató amb menys de 6 hores. Pot semblar una barbaritat el canvi entre la mitja i la marató, però cal considerar que la primera comptava amb uns 650 metres de desnivell positiu, mentre que la segona passava dels 2400 (4 vegades més). La ruta començava de forma conjunta fins a Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues), el cim més alt de les Guilleries. Una vegada arribat en aquest punt (uns 11 km) se separaven les curses de 21 i 42 km. Pels que feien la mitja, els hi quedava una suau davallada direcció a Sant Hilari. Pels que feien la marató tot just començava el que seria una prova on tothom va coincidir a opinar l’extremada duresa del recorregut. Baixada directa a la riera d’Osor, per corriol, trams corrent, trams esquiant a través de les fulles. Un cop a baix, caminet de pujada, duríssim, on els caminadors i ciclistes tenien feines a anar a peu. Posteriorment, més baixada tècnica, on les cames no reposaven mai. A partir del km 33 va anar apareixent més fragments de pista, però els corredors ja estaven exhausts, la mínima pujada s’havia de fer caminant. Passat l’últim avituallament (km 34 aproximadament), el camí de BTT i córrer es separava. Als corredors els hi esperava un tros de pujada enmig d’un camí vertical ple de fulles on les cames hi quedaven submergides almenys 2 pams. En aquest punt tot els atletes del CO Farners van coincidir que ja no es gaudia de la prova, sinó que era una lluita contra el mateix cos que s’havia de vèncer. Passats els 250 metres que devia fer el corriol, amb més de 10 minuts perquè era esgotador, més caminet, pista de pujada i baixada... Sort que s’arribava al pavelló de Sant Hilari amb 1,5 km de baixada suau, sense tecnicismes. Resumint, uns paratges esplèndids, enmig de les Guilleries profundes, agrestes i ferotges, les dels bandolers. Una organització que, deixant de banda que no van fer cap fotografia, se l’hi ha de posar un 10 pels nombrosos avituallaments, per la botifarra i el plat d’arròs a la cassola de l’arribada. No s’especifica el temps dels atletes del CO Farners que van fer la marató, només dir que van quedar de la meitat per endavant, que van posar el cos a un nivell de patiment que no és propi de l’atletisme, però que tots en van sortir amb un somriure, orgullosos d’haver superat un repte que alguns d’ells, un any enrere, no haurien ni somiat. L’esforç dels entrenaments per muntanya s’ha vist recompensat acabant aquesta marató Salvatge.
Felicitats pel podi d'en Joan i l'Ivan
