El passat 29 de setembre, jo, l’Ivan, vaig participar
a la prova de Cavalls del Vent a l’entorn magnífic del Cadí. He escrit moltes
vegades en aquest bloc, sempre amb 3a persona o impersonal, però aquesta vegada
m’agradaria donar la meva opinió sobre el perquè ha passat tot el que ha passat
en aquesta prova, després de llegir i sentir comentaris de tot tipus.
Vaig ser dels nombrosos “fracassats” que al km 27 vaig
abandonar al refugi del Serrat i de Les Esposes. Em va sobtar molt la notícia
de la corredora morta, vaig compartir amb ella els sis primers km i algun
comentari graciós sobre uns corredors que retallaven a les corbes de la pista
que duia fins al primer avituallament (Refugi del Rebost). Sento que les coses
acabessin així per a aquesta atleta, experta en aquest tipus de proves.
Després de sentir comentaris de tot tipus, uns
criticant a la organització i d’altres els corredors inexperts (com jo)
m’agradaria donar una mica la raó per a tothom.
Cinc minuts abans de començar la prova, l’speaker de
la organització, amb un castellà molt eufòric (ja que no ho feia amb català, ho
hauria pogut fer amb anglès, doncs hi havia atletes de tot el món) va deixar
anar que el temps “Respectaría la prueba” i que simplement ens trobaríem amb
boirina. Aquest noi suposo que havia mirat el temps a TV3, perquè al cap de
pocs minuts ja començava a ploure, i al cap de 2 hores la pluja ja era molt més
que considerable. Doncs bé, el meu primer comentari fa referència a aquesta
anècdota, que segons la meva opinió, ja és motiu d’almenys una petita queixa.
El segon comentari respecte a que alguna cosa a la
organització no li va anar prou bé fa referència a l’espectacle que alguns
diuen que es va viure al refugi del Prat d’Aguiló, on la major part de
corredors van abandonar amb clars símptomes d’hipotèrmia. Pel que sembla, la
organització va quedar desbordada pel gran nombre de persones amb problemes de
salut i no els va treure tan ràpidament com hagués calgut. M’agradaria que si
algú conegut ho va viure amb primera persona ho expliqui.
Suposo que els que defensen la organització de la prova
entenen que la major part dels corredors haurien de ser persones molt més ben
preparades. Si és aquest cas, limiteu les inscripcions a menys gent o
assegureu-vos que tingui els certificats mèdics (que jo no tinc) corresponents
i acrediti una condició física acceptable. Jo penso que tenien por d’anul·lar
la prova i que haguessin de tornar els diners de les inscripcions (és la meva
opinió).
Ara toca el torn dedicat als corredors com jo. Hauríem
d’anar pel món amb una mica més d’humilitat. No n’hi ha prou en portar la
vestimenta dels millors del món, disfressats com astronautes, i fotre’ns fins a
la sacietat de barretes energètiques i aquests gels que personalment em fan mal
de panxa.
Quan vaig arribar al km 27 i veient que havia tardat
quasi 3 hores en fer una baixada d’uns 13 km, amb fred, sense notar les mans,
vaig haver d’empassar-me l’orgull i dir ho deixo. S’ha de ser humil amb
aquestes coses, els que s’hi dediquen, endavant, però els que tenim altres
feines o som gent que anem a viure una aventura per poder-ne parlar els dies
següents, hem d’agafar la roba tèrmica, les bambes tan ben parides i la
maleteta que portem i anar cap a casa abans de què ens passi alguna cosa. Jo
tenia clar que si no abandonava al km 27 ho faria al 42 (Refugi de Prats
d’Aguiló), doncs no valia la pena allargar potser 3 o 4 hores més de patiment
que segurament s’haurien convertit en hipotèrmia. Hauríem de reflexionar una
mica tots sobre això.
Finalment, vull felicitar els finishers i sobretot els
guanyadors, que van demostrar que els catalans estem al capdavant d’aquest
tipus d’esports, i van donar una lliçó de com amb esforç i dedicació es pot fer
el que es vol.
Bones Ivan,
ResponEliminaJo vaig ser un dels participants d'aquesta bogeria, en el meu cas vaig poder acabar, amb un temps de 22h, és a dir, cap maravella en quant a temps però molt satisfet en quant a haver pogut acabar.
La noticia de la corredora que ens va abandonar en cursa va ser un got d'aigua molt freda, una gran desgràcia.
En el meu cas ja ho he passat malament a d'altres curses d'aquest tipus, bé per molt fred, bé per poc entrenament, bé per problemes d'estòmac, és a dir, ja n'he passat unes quantes. En aquesta ocasió portava roba de recanvi ficada en bossetes impermeables, portava jaqueta goretex, funda de pantalons goretex i funda de guants goretex, tot i això, vaig passar fred i va ser molt dur anar seguint quan tothom abandonava. Les previsions eren les que eren i consultant al Meteocat veies que la cosa no pintava bé, en el meu cas, al no ser cap pro, vaig preferir anar una mica més carregat però portar tot el necessari, i mira, per aquesta vaig poder seguir, perquè si no també hauria abandonat per precaució, de fet vaig estar-ho a punt de fer després de Prat de l'Aguiló, quan començava a nevar i hi havia boira, a aquell punt anava sol, però darrera meu venien alguns participants més i els vaig esperar, si no hagués sigut així hauria abandonat, també per precaució de no anar sol.
En fi, tal com tu dius, precaució, sobretot si no som professionals, vaig veure molta gent que arribava als controls tremolant sense parar, i seguien, si les temperatures haguesin baixat més o hagués tornat a ploure tant fort com ho va fer al principi de la cursa, hi podrien haver hagut més desgràcies, que considero en part alienes a la organització i ho atribueixo a la falta de sentit comú i humiltat com tu dius que patim sovint els que participem a aquestes curses.
D'altra banda comparteixo amb tu que l'organització no ho va fer tot bé, no estaven preparats per tants corredors, el Prat de l'Aguiló era un caos, però el Niu de L'Àliga també ho era, mare meva, semblava una càmara de gas, tot a les fosques, sense caldo calent, amb un fred increïble i ple de gent que s'abrigava amb mantes tèrmiques, un caos, espero que ho millorin a la propera edició, considero que en aquest aspecte no van estar a l'alçada.
A seguir corrent!!!
Gerard